Introducció al llenguatge pascal

introducció al llenguatge Pascal

El llenguatge de programació Pascal és un llenguatge d'alt nivell i propòsit general (aplicable a una gran quantitat d'aplicacions diverses) desenvolupat pel professor suís Niklaus Wirth (Institut tecnològic de Zurich, Suïssa). El propòsit de Wirth era crear un llenguatge per a l'ensenyament de tècniques de programació a estudiants universitaris. Una versió preliminar del llenguatge va aparèixer en 1968 i el primer compilador totalment complet va aparèixer a la fi de 1970. Des de llavors, molts compiladors han estat construíts i estan disponibles per a diferents màquines. Durant molts anys, el llibre Pascal User Manual and Report , publicat per Wirth i Kathleen Jensen en 1974, ha servit de facto com estàndard de totes les versions.

Existeixen dues versions o definicions estàndards que es coneixen com ISO Pascal i ANSI/IEEE Pascal, i difereixen en alguns aspectes no especialment significatius. No obstant això, una versió no estàndard s'ha popularitzat considerablement: Turbo Pascal (marca registrada per Borland International, Inc.). Aquesta versió ha contribuït en gran mesura a la popularització del llenguatge Pascal.

llenguatges de programació

Un llenguatge de programació permet a l'usuari crear programes que seran entesos per l'ordinador (directa o indirectament) amb l'objectiu de realitzar alguna tasca. A grans trets podem classificar els llenguatges de programació en tres categories: màquina, baix nivell (ensamblador) i alt nivell.

Els llenguatges màquina són aquells les instruccions dels quals són directament entendibles per l'ordinador sense la necessitat de traducció alguna. Les seves instruccions no són més que rests de zeros i uns (bits).

Els llenguatges de baix nivell són generalment depenents de la màquina, és a dir, depenen d'un conjunt d'instruccions específiques de l'ordinador. Un exemple d'aquest tipus de lengujes és el ensamblador. En ell, les instruccions s'escriuen en codis alfabètics coneguts com mnemotècnics.

Els llenguatges d'alt nivell són aquells en els quals les instruccions o sentències són escrites amb paraules similars a les dels llenguatges humans (en la majoria dels casos, l'Anglès). Això facilita l'escriptura i comprensió del codi al programador.

Els programes escrits en llenguatge d'alt nivell no són entendibles directament per la màquina. Necessiten ser traduïts a instruccions en llenguatge màquina que entenguin els ordinadors. Els programes que realitzen aquesta traducció es diuen compiladors, i els programes escrits en llenguatges d'alt nivell es denominen programes font.

Un programa font és aquell que ens permet escriure un algorisme mitjançant un llenguatge formal. Per això al codi desenvolupat al programar s'anomena codi font. Un programa objecte és el resultat de traduir un programa font per a obtenir un llenguatge comprensible per la màquina, codi objecte.

Els traductors de programes

Els traductors són un tipus de programes la funció dels quals és convertir el codi d'un llenguatge en un altre. Per exemple un compilador, que traduïx codi font en codi objecte.

Els intèrprets es tracta de traductors-executors ja que amb cada instrucció realitzen un procés triple de lectura-traducció-execució. Són relativament lents, però molt bons per a la depuració de programes.

Els compiladors, és el tipus de traductor més conegut. Es tracta d'un programa que traduïx codi font escrit en un llenguatge d'alt nivell com Pascal, en codi màquina (no sempre). Són més ràpids que els intèrprets però presenten major dificultat a l'hora de detectar errors.